FAQS

  1. Perqùe fer servir monedes alternatives?


La moneda és el principal artefacte constitutiu d’una economia. L’activitat econòmica fa possible que les persones puguin satisfer les seves necessitats i l’augment de la moneda en circulació va directament relacionada amb l’augment de l’activitat econòmica. A més, emetre i utilitzar una determinada moneda d’una manera o altra construeix el teixit econòmic en el que tots hi participem. La moneda reforça uns determinats valors que fan de pilar d’aquest teixit econòmic. 


Tant l’euro, emès pel sistema bancari, com el sistema monetari internacional del que l’euro és el segon actor principal darrera el dòlar, estan completament basats en la cultura de l’endeutament de governs i famílies, l’especulació i la remuneració del capital com a principal objectiu així com l’espoli de treball i matèries primeres del tercer món.


Els governs de la unió europea han renunciat a fer servir la moneda de manera diferent, (TMM) com seria emetent-la des dels Estats i reforçant els serveis públics, prefereixen reforçar la banca i els capitals internacionals.


Sabem que fer servir monedes alternatives de circulació local permet reforçar l’economia de proximitat, perquè la moneda queda en el teixit afavorint l’intercanvi dins de la xarxa propera. A més ens convé posar en circulació monedes que reforcin el creixement dels teixits econòmics orientats a les necessitats de les persones i basats en valors com la sostenibilitat, la solidaritat i la cooperació.


  1. Quin és l’objectiu de la moneda social de La Mola?


Reforçar la producció sostenible i propera de béns necessaris. Així com impulsar-ne el seu consum.


  1. Perquè confiar en La Mola?


Perquè, a més de poder-la emprar a totes les entitats adherides per obtenir els seus béns i serveis, sempre podràs obtenir aliments i altres béns de primera necessitat a les entitats membres de la Xes que en distribueixen i l’ accepten com l’Egarenca i, en últim terme, directament als productors que garantitzen la seva emissió: Alternativa 3, Vímet, Akarona, La Verdolaga, etc. 


Les entitats de la XES vetllem per que la quantitat de moneda en circulació sigui sempre una part raonablement petita de la capacitat de producció dels emissors, per evitar que en cap cas pugui haver disponibilitat de moneda que no pugui ser bescanviada per aliments o altres productes de primera necessitat.


  1. Quin valor té en relació a l’euro?


Sempre té un valor igual a l’Euro, és a dir té una equivalencia de 1=1


6. Com ho fem per obtenir La Mola?


Si ets una entitat o un autònom amb activitat econòmica, pots oferir cobrar els teus productes i serveis en la moneda social. Només has de posar-te en contacte amb nosaltres a hola@lamolamonedasocial.cat


Si ets una persona treballadora en una entitat que accepta la moneda social, pots demanar a la teva entitat que et pagui part de la teva remuneració en la moneda, per fer-la servir com a consumidor.


7. On puc comprar la moneda social?


En aquesta fase de proves la moneda social no està en venda, és emesa per productors de productes de primera necessitat de la XES i circula principalment entre les entitats de la Xes i altres entitats adherides que ofereixen els seus productes, i entre els socis i treballadors d’aquestes entitats. En una propera fase oferirem la moneda a consumidors que vulguin reforçar la xarxa d’economia social i solidària de la ciutat.


8. Quin és l’àmbit territorial de la moneda?


L’àmbit previst per a la circulació de la moneda és l’àmbit local de Terrassa i rodalies tot i que la XES Terrassa impulsarà l’establiment d’acords de col·laboració amb altres Xarxes dels territoris veïns per al reforç mutu dels projectes de moneda amb els valors de l’Economia Social i Solidària.


9. Quins compromisos adquirim les entitats?


Entitats adherides:


Si no sou productors de béns de primera necessitat, l’únic compromís a l’ adherir-vos a la xarxa és el d’acceptar la moneda com a pagament dels vostres productes i serveis. En principi l’acceptació és pel 100% del producte, exclosos els impostos, però si en algún moment això implica una dificultat per a la vostra entitat en parlem i trobarem solucions, inclosa la de reduir aquest percentatge si és imprescindible. (Conveni)



Entitats emissores:


Si sou productors de béns i serveis de primera necessitat i no teniu ànim de lucre, podeu ser emissors de moneda, que us ajudarà a finançar-vos. Només us demanem que garantiu l’emissió amb una capacitat de producció més que suficient. Si no esteu en condicions de garantir l’emissió amb capacitat d’emissió actualment disponible haurem de trobar solucions alternatives. Poseu-vos en contacte amb la Comissió de La Mola a hola@lamolamonedasocial.cat per estudiar el vostre cas.


Un cop emesa la moneda i dipositada al moneder de l’aplicació, només us demanarem que la gasteu, al ritme mínim acordat, en béns i serveis de la Xarxa d'entitats adherides a La Mola. En última instància, podeu gastar-la també en pagament parcial de salaris a les persones treballadores de l’entitat, que hauran d’adherir-se a la Xarxa com a particulars i podran gastar-la en béns de primera necessitat.


10. De què depèn que el projecte de moneda deLa Mola sigui un èxit?


Del compromís de les entitats en procurar gastar-lo en les entitats de la xarxa. Això representa aplicar la compra responsable i solidària amb la xarxa, en el convenciment que reforçar-la ens convé a totes les entitats a llarg termini, tot i que haguem de fer un esforç en adaptar-nos a la oferta mentre aquesta millora, també amb el compromís de tots.


De fet no és més que això el que fem els consumidors responsables quan adquirim determinats productes, no per la seva qualitat i preu avantatjós, sinó pels valors inherents en l’entitat que ven aquell producte i la millora de l’entorn econòmic, social i natural que significa el creixement d’aquell consum responsable.


11. Com ho fem amb les factures, la comptabilitat i els impostos?


El pagament amb la Moneda Social no implica cap canvi en les obligacions legals, heu de facturar i registrar els ingressos i despeses de la mateixa manera que quan feu el pagament en euros.


Això sí, per no alterar la disponibilitat d’euros per a pagar les respectives declaracions d’impostos, només es preveu el pagament en Moneda Social de la base imposable. Els impostos, com l’iva, els hem de pagar amb euros, a nos ser que per comoditat i per que no resulti cap impediment en la pràctica, l’entitat receptora accept voluntàriament cobrar l’import total de la factura en la moneda social.


Comptablement, els cobraments i pagaments han de registrar-se en un compte de tresoreria que reculli el seguiment de la moneda disponible, i que coincideixi amb el moneder de l’aplicació  com en el cas de qualsevol altra moneda.


Per la seva part, els emissors tindran la moneda emesa registrada en un compte de passiu, que es cancel·larà amb la pròpia moneda recuperada, si algun dia volen reduir el volum en circulació o sortir del sistema. Si bé aquest passiu es veurà reduït pel càlcul de la corresponsabilitat per part de totes les entitats que se n'hagin beneficiat.


12. Que guanyem si el que faig amb la moneda social és exactament el mateix que feia amb euros? 


El benefici més important de la moneda es produeix a l’augmentar el nombre de transaccions, de manera que és millor que tractem de gastar la moneda de manera addicional, adquirint nous productes i serveis de la xarxa, sense deixar de fer les transaccions que ja feiem en euros. Si tots ho fem així, la nova moneda en circulació us provocarà un augment dels ingressos nets.


En especial, ens trobem amb aquesta necessitat d’evitar la substitució,  quan emetem molt poca moneda, com serà el cas de la prova pilot. A mida que les quantitats siguin més grans, l’únic problema és la implicació de tots els membres en el compromís de gastar-la dins la Xarxa i al mateix temps que la Xarxa ofereixi a canvi productes i serveis de qualitat.


De tota manera, si no podem gastar-ne més, substituir els euros per la moneda social (com fan moltes monedes locals en circulació) ja proporciona el benefici de garantir que la moneda no s’escapa del nostre teixit econòmic més proper, de manera que garantim que ens la tornarem a trobar aviat, ja que genera demanda només a l’interior de la xarxa.


13. Com ho fem a la meva entitat per fer despesa addicional?


Des de la Comissió de Moneda de la Xes Terrassa mirarem d’ajudar-te a trobar cada cop ofertes més interessants de productes i serveis per a la teva entitat. Mira el catàleg aquí.


14. I si tot i així no trobo, dins la xarxa, cap servei d’utilitat per a la meva entitat?


Tanmateix si no trobem serveis que us siguin d’utilitat dins la xarxa, podem fer servir la moneda social emesa per augmentar el salari de les persones treballadores. En aquest cas però, haurem de vigilar que us sigui possible atendre l’augment de les cotitzacions i impostos en euros que això representaria. 


Si la vostra entitat no està en disposició d’augmentar el salari assumint els impostos corresponents, podeu simplement fer servir la moneda com a mitjà de pagament de part del salari actual de les vostres treballadores o sòcies. 


Elles sempre tenen la possibilitat d’adquirir productes de consum responsable. D’aquesta manera augmentem la demanda d’aliments i altres béns de primera necessitat i poden ser produïts a la nostra xarxa econòmica més propera.


15. Que passa si la meva entitat reb massa moneda social i la necessita convertir per poder atendre necessitats, com la seguretat social, els préstecs o d’altres que només podem atendre en euros?


Comuniqueu a la comissió de moneda i trobarem la solució més apropiada, que pot ser reduir el % del preu que la teva entitat accepta en moneda social, que d’entrada és el 100% del preu abans d’impostos. 


16. Perquè no emetem moneda també des d’altres entitats de la XES?


El motiu és que la moneda ha de garantir que es poden adquirir béns de primera necessitat, aquesta garantia només la poden donar aquelles entitats subministradores d’aquells béns. 


Tècnicament sí que es podria autoritzar l’emissió de moneda a qualsevol entitat, però com que la garantia de la moneda la acaben donant els subministradors d’aliments quan es comprometen a acceptar el 100% de la moneda a canvi dels seus productes, és més lògic que disfrutin ells del que s’anomena el senyoratge, o el benefici directe de l’emissió, o sigui en aquest cas l’equivalent a la primera despesa de la moneda emesa.


Per aquest motiu, els distribuidors d’aliments com l’Egarenca també en podrien emetre, en proporció al valor que afegeixen als productes distribuïts (el marge). Però no així  entitats de serveis a empreses com SprintCoop o Malarrassa, que no podrien garantir a una persona l’accés a béns de primera necessitat.


El motiu que no estiguin en la proposta actual és que ens convé començar amb el model més simple, i afegir l’Egaranca com emissor semblava complicar l’inici del projecte, però si des de l’ Egarenca es vol, es pot afegir en qualsevol moment.


17. Com calculem la quantitat de moneda que posem en circulació?


La quantitat de moneda que som capaços de posar en circulació de manera eficient, o sigui, que en la seva major part serveixi per a produir intercanvis està limitada per:


  1. La capacitat total de producció o subministrament de les productores/emissores.

  2. La capacitat d'absorbir la pròpia moneda per part dels propis productors/emissors, de manera que acceptar-la tota no impedeixi atendre la seva necessitat de pagar amb euros determinats subministres o impostos.

  3. La capacitat de consumir productes de les emissores per part de les famílies consumidores de la xarxa.

  4. La capacitat de les entitats de serveis de la Xarxa de proporcionar serveis útils als productors i la resta d’entitats.


Per a cada productor la quantitat de moneda màxima que pot distribuir és la que ve donada per la principal de les restriccions que l’afecta en cada moment.


Ara mateix, sembla que la principal restricció per als productors és la tercera, la capacitat de consumir els seus productes per part de les famílies de la xarxa:

Un primer càlcul arrodonit: 60 euros de cistelles de consum per 40 families 2.400 euros màxim. Podem trobar els càlculs actualitzats aquí:


   18. Hi ha la possibilitat de perdre la moneda?


Tant per un particular o qualsevol altra entitat, la impossibilitat de gastar-la només es produiria si tots els productors abandonen la producció. 


Aquest risc serà cada cop més baix  a mesura que s’incorporin productors diversos, funció que té encomanada la Comissió de Moneda de la XES.


Mentre hi ha actius diversos productors, tots els participants mantenen la possibilitat d’obtenir-ne   béns de consum necessaris, i les entitats tenen sempre la opció de fer servir la moneda per pagar els seus socis/treballadors. Addicionalment, també tenen la possibilitat de emprar-la per a pagar serveis a altres entitats adherides a la xarxa. 


Així que podem dir que mentre hi hagi productors actius a la xarxa amb capacitat de producció suficient, les entitats no corren el risc de no poder gastar el seu saldo en la moneda.


Tractem el cas especial dels distribuïdors.


En una situació normal, el primer que hem de tenir en compte és que la situació esperable d’un distribuidor que acaba de rebre moneda, és que acabi de vendre producte que pot comprar en aquesta moneda, i que el proveïdor d’aquest producte normalment té un saldo a favor seu contra el distribuidor de manera que el distribuidor no corra cap risc pel fet de tenir moneda. Sobretot si tenim en compte que les vendes en moneda social han de ser normalment una fracció de les vendes totals.


De fet no corra cap risc d’impagament del saldo en moneda només que tingui saldo a favor de qualsevol proveïdor que accepti la moneda. Inclús en el cas que hagi venut un producte que no compra en la moneda.


Inclús suposant que, estranyament, en el moment de vendre i rebre la moneda no tingués saldo amb cap proveïdor de la xarxa, el saldo en la moneda queda cobert simplement a partir del moment que decideixi comprar un import equivalent a qualsevol dels proveïdors que acceptin la moneda, per exemple per reposar el producte venut.


De manera que, tenint en compte que no hi ha tampoc cap necessitat d’acumular molta moneda, sino que es pot anar gastant i pagant en qualsevol moment, es pot dir que un distribuidor no corre cap risc financer pel fet d’acceptar la moneda. Sobretot si, com és normal, té saldo a favor dels productors i vol reposar el producte venut.


En tot cas, mentre hi hagi productors el risc és sempre comercial, en el sentit d’haver de comprar productes als proveïdors de la xarxa quan es rep aquesta moneda, cosa que és precisament l’objectiu de la seva existència. 


L’única possibilitat que qualsevol persona o entitat perdi el seu saldo en la moneda és que desapareixi tota la capacitat  d’oferir productes per part dels proveïdors.


  19. Què passa si un proveïdor/emissor tanca?


Quan un productor emissor de moneda tanca, ha de procurar oferir producte a la xarxa fins a compensar la moneda emesa, té el compromís de fer-ho.


Però el risc no és que deixi l’activitat, sino que la deixi i, a més, quedi sense cap capacitat d’oferir res per compensar el seu saldo net de moneda emesa, és molt difícil que un productor quedi en aquesta situació, pot quedar sense liquidesa, però quedar sense cap existència de producte amb el que pugui cancel·lar els seu saldo en moneda social és molt més complicat. 


Per veure quina és l’actuació que caldria en el moment de tancament d’un proveïdor/emissor hem de tenir en compte un parell de coses importants:


  1. Tot i que un dels productors tanqui, si el volum de moneda circulant manté una adequada proporció respecte la capacitat total de producció dels productors actius, la baixa d’un productor sense compensar el seu saldo no té cap conseqüencia financera negativa. Els únics canvis seran únicament comercials:  que les alternatives de consum són inferiors i que el volum de compra que li arribarà als productors actius a la xarxa serà superior.


De fet, d’haver un efecte negatiu, es produirà si decidim cancel·lar la moneda emesa pel productor que causa baixa. L’eliminació de diner circulant, redueix la demanda i, per tant, el nombre de transaccions.


  1. Un cop la moneda ha circulat per la xarxa un període de temps suficient, la diferència entre el benefici per al productor, i el benefici produït per a la resta d’entitats de la xarxa es va diluint, de manera que no seria just obligar als productors a cancel·lar per ells sols la moneda emesa.


De fet la moneda es podria posar en circulació de moltes altres maneres, per exemple un tant per cada treballador de la xarxa, o ser emès i posat en circulació per altres entitats.  Però perquè la moneda sigui útil i valuosa als ulls dels consumidors, necessitem la implicació dels productors locals, i l’emissió pels propis productors aconsegueix aquesta implicació necessària, proporcionant-los el benefici de la primera emissió. 


Ara bé, que n’obtinguin el primer benefici no vol dir que siguin els únics beneficiats, posem per exemple que els productors gasten la seva emissió en publicitat a Malarrassa, no n’és Malarrassa igual de beneficiat que el productor? Això ens porta a definir la corresponsabilitat en l’emissió.





20. Corresponsabilitat del conjunt de la Xarxa en l’amortització de la moneda.


Vist el punt anterior, creiem que un criteri adequat seria que, a partir d’un determinat moment des de l’emissió, en el cas que hagués d’amortitzar-se la moneda, cada entitat n’hauria d’amortitzar de manera proporcional al marge obtingut en operacions fetes en la moneda. 


En el càlcul del marge obtingut en la moneda, es tindran en compte les transaccions  entre membres, produïdes de manera addicional, a les que ja s’estaven produint abans de posar en circulació la moneda. 


Periòdicament es procedirà a fer l’ajust de la responsabilitat per entitats, reduint l’import amortitzable imputable als emissors i augmentant l’import amortitzable pels usuaris receptors de moneda, pel cas d’abandonament voluntari de la xarxa o de liquidació de la mateixa.


La Comissió de Moneda decideix a partir de quins volums i límits s’aplica la corresponsabilitat per facilitar l’acceptació de la moneda per part dels nous participants.